L'Atelier
Vous souhaitez réagir à ce message ? Créez un compte en quelques clics ou connectez-vous pour continuer.
L'Atelier

Créations linguistiques
et mondes imaginaires
 
AccueilAccueil  PortailPortail  GalerieGalerie  Dernières imagesDernières images  RechercherRechercher  S'enregistrerS'enregistrer  Connexion  
Le Deal du moment :
Funko POP! Jumbo One Piece Kaido Dragon Form : ...
Voir le deal

 

 Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova

Aller en bas 
AuteurMessage
Invité
Invité




Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova Empty
MessageSujet: Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova   Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova EmptyLun 25 Juil 2011 - 14:15

TRIOLETO
par Jean de Froissart

Nesesa prende l' tempo com' el ven':
Vide ce poca dura la fortun';
Un tempo vade, la otra reven'.
Nesesa prende l' tempo com' el ven'.

Me condui como dise la refren
A cada mense ave nova lun'.
Nesesa prende l' tempo com' el ven':
Vide ce poca dura la fortun'.


LA PRIMAVERA
par Charles d'Orléans

La clima ia se desvest'
De la pluve, fria e vent',
E con ornas de sol rient'
Bela e clar ia se vest'.

An no es avia, no best'
Cantant’ se jergo no esent':
La clima ia se desvest'
De la pluve, fria e vent'.

Fontes, rietas su forest'
Robas colorida ostent'
Joalas, oro e arjent';
Cadun con se plu nova vest',
La clima ia se desvest'.


BALADA DE LA DAMAS DE LA TEMPO PASADA
par François Villon

Dise me do, en ce pais,
Es Flora la bela Roman,
Arcipiada no Tais,
Ci ia es se cusin de sangue,
Eco e toca de campana
Supra rio o supra stange,
Ci ia es bela nonumana ?
Ma do es la nevas de ante !

Do es vera pur Elois,
Per ci monce e desmasida
Es Abelar a San-Denis ?
Per se ama multe sufrida.
E do es la rea malada
Ci ia comanda ce Buridan
Es en un saco afondada ?
Ma do es la nevas de ante !

La rea Blanca como lil,
Cantante con vose joven,
Bert pedon, Beatris, Alis,
Aramburjis, senior de Men,
E Jan d’Arc pastor de Loren,
Par engles ardeda a Ruan ;
Do es, Virjin de dulsia plen ?
Ma do es la nevas de ante !

Prinse, xerca en tota rena
Do es los final tro distante,
E memora esta refren :
Ma do es la nevas de ante !

CASSANDRE
par Pierre de Ronsard

Bela, nos vide si la rosa
Cual a matina oj' esposa
Se roba roja a la sol
No perde ja a sera oj'
La plias de se roba roj',
Se color simil a tu col'.

Ai! vide com' en spasio poca,
Bela, el ia sur la loca,
Ai! ai! se belias lasa per'!
O vera madre mal natur
Si tan bela flor sola dur'
De la matin' asta la ser'!

Donce si tu crede me, bela,
En cuando tu eda constela
En esta plu verde jovenia,
Colie, recolie el, me rea;
Como de esta flor la vea
Veni descolori tu belia.


LA BATALIA CONTRA LA MOROS
("Le Cid", ata IV, sena 3.)

Par Pierre Corneille

DON RODRIGO

Su me donce esta tropa pas'
E ostenta sur se fronta un sertia mas.
Nos ia es sincosent' e par un bon refort'
Nos vide nos tremil arivante a l' port',
Vidente nos pasante multe corajos
La plu asustadas redeveni zelos.
Me asconde du tris, pronto arivante,
En cala de barcos trovada a ante ;
La resta ci ia crese a tota ora,
Nonpasiente sta sircante me alora,
Reposa sur tera en silentia total
Durante bon parte de la belia notal.
Par me comanda, la garda fa la mesma,
Asconde se seguente me stratajema.
Me finje osante de reseta de vos
La comanda cual me segue e don' a los.
Esta lus oscur cadente de la stelas
Final, con la flue mostra tredes velas :
A su, l'acua infla, e de comunia fort’,
La Moros e la mar asende a la port’.
On lasa los pasa, tota es sin peril :
No soldat’ en la port’, no soldat' en la vil’.
Nos silentia profonda enganante los,
Esta no plu duta ce ia surprende nos :
Los prosimi, lansa ancor, e desende,
Los core en la trap’ cual l’enemi tende.
Alora tota nos levante en junta
Vosi mil crias cual a la sielo punta ;
Los de nos barcos en un eco replica :
Los pare armida, la Moros panica,
Asustada, ancora no desendeda,
Ante combata los judi se vinseda ;
Los ia core saca, encontra la gera :
Nos presa los sur acua, presa sur tera,
E fa core rios de se sangue ante
Ce los reprende coraje resistante.

Ma pronto contra nos se prinses apare,
Coraje renase, temes desapare :
Vergonia de mori sin mostra se valua
Sesa la desordina, redona virtua.
Contra nos los deside tira se sabre,
De se sangue e nos fa rios macabre :
E la rios, la tera, la flota, la port’,
Es campos de masacra covreda con corp’.

O ! Cuanto atas, cuanto realis famos
Ia resta entre la oscurias nonglorios,
Do cadun, atestante se propre colpa,
No pote vide ci la fortuna culpa !

Me vade combata, coraji, regarda,
Fa algas avansa e otras retarda,
Ordina ci veni, puxa los alterna :
Me no pote sabe en la note eterna.
Ma final la claria mostra nos vantaje ;
La Moro subita perde se coraje.
E vidente veni nos aida , la furia
De vinse sede a teme de la moria.
Los fuji a se barcos, sabri cordones,
Vosi a la sielo crias de demones,
Retira tumultos, an no considera
Si se res con los pote lasa la tera.
Los oblida se res e asustada cria
La mar ia trae los e porta los a via.
En cuando la res, contra nos engranada,
E alga de los, forada par nos spada,
Vende se vive cara, batalia feros.
Ce los abandona me mesm' invita los :
Los branda se sabre e no escuta me,
Ma vidente tota se soldatos cade,
Final, solitar, sin defende, demanda
La xef e alga bandera blanca branda.
Me envia ambos los a vos, me bon senior,
E la gera sesa par manca de geror.


ENSCRIVE DE TOMBA DE UN PIGRA
Par Jean de la Fontaine

Jan ia vade tal como el ia ven';
Come ambos reservas e reven';
Judi tesoros cosa nonusos;
E se tempo, pasa el usual,
Dividente en du partes egal:
Un per dormi, otra per fa no cos'.


STROFES A SENIORA DU CHÂTELET
Par François-Marie Voltaire

Vos vole ce me ta ama,
Me la jovenia reclama ;
A lus final de me dia
junta, si pote, la prima.

De loca bela do Baco
Con la ama ave se rena,
La rota de la zodiaco
Avisa ce me ajena.

De noncurvable mesaje
Nos tira alga vantaje.
De ci la mente de l'eda
manca, no es favoreda.

Lasa la bela jovenia
Jua ardente e zelos :
Es sola du tempos per nos ;
Nos ta garda un per sajia.

Ce ! Per sempre vos fuji me,
Teneria, folia, ilude,
Donadas cual consola me
De amargias de la vive !

On mori a ves prim' e du,
Sesa ama, es amable,
Es mori nontolerable :
Sesa vive, no cosa plu.

Tal me ia lamenta dana
De eras pasada, vana.
E me spirito desiros
Sinsera ia regrete los.

De sielo veni alora
La amia per favore me ;
El ia es cisa tenera,
Ma ce la amas min forte.

Tocada par se nova miel,
E par se lus luminante,
Me ia segue, ma plorante
De pote segue sola el.


DOMAN, A LUS PRIMA
par Victor Hugo

Doman, a lus prima, blanci la campania,
Me departi, sabe ce tu me espeta.
Me crusa foresta, me crusa montania,
Me no pote resta distante, me freta.

Me vade, l'oios fisante me pensada,
Vide cosa, oia ruido, me no pote,
Nonconoseda e la dorso jibada,
E la dia per me es como la note.

Me an no regarda cade l'oro seral,
La velas distante cual vade a Harflor,
Arivante, pone sur tu petra tombal
Un buce de ilex e caluna en flor.


LAMENTA
par Alfred de Musset

Me amis cuando me va mor'
Planta un sals' en semeter'
Me gusta se folias en plor'
Se palia es me dulse sor'
E se ombra va es lejer'
A me tomba e a la ter'


LA INVITA DE VIAJA
Par Charles Baudelaire
(La Flores de Malia)

Me fia, me sor',
Pens' a la sabor
De vive ala nos du !
Ama e flori,
Ama e mori,
En la pais ce sembla tu !
Soles moiada,
Sielos turbada,
Cual ofre a me spirit'
Belia misterios
De oios trados
Cual en tu larmas abit'.

Ala : ordina, calmia,
Plase, luso e belia.

Mobilas vea,
Leto de rea,
Do nos ama conspira;
La plu rara flor
Misca se odor
Cual la ambar espira.
Sofito ronda,
Miror profonda,
Orizones mervelios,
Tota en secret'
Parla un dialet'
propre, dulse, melodios.

Ala : ordina, calmia,
Plase, luso e belia.

Vide en canal
Rios ipnosal
Con se umor vagante ;
Los va completi
Desiras peti
De areas distante.
Soles reposa
Sur cada cosa :
Canales, campos, vila,
Oro e jasint'
Tota adormint'
Entre la lus tepida.

Ala : ordina, calmia,
Plase, luso e belia.


CANTA AUTONAL
par Paul Verlaine

La longa plor'
De violin
De l'auton'
Feri me cor
Par un ruin'
Monoton'.

Plen sofocant'
E pal ja cuand'
Sona l'or',
Recorda de
La dias ve'
E me plor'.

E me vad' en
Malia de vent'
Sin ancor
Asi, ala
Simil a la
Folia mor.


LA DORMINTE DE LA VALE
par Arthur Rimbaud

Es un buco verde do cant' un rio fol
Suspendent' a la erbas stofas de arjent',
Do brilia de montania orgulos la sol;
Es un vale cual spuma de raios plasent'.

Un soldat', la boc' abrida, la testa nud',
E la nuca banint' en la cresones blu,
Dormi: reposante entre erbas e nub',
Pal en se leto verde do pluve la lus.

Pedes en gladiolos, el dormi surient'
Como un enfante malada, pasient'.
Natur, tepidi se cuna tro fresca!

La parfumes no fa se narinas tremet'
El dormi en la lus un mano sur la pet',
Cuiet', du foras roj' en se lado destra.


LA PONTE MIRABO
par Guillaume Apollinaire

Su la Ponte Mirabo flu' la Sen
E nos amas
Nesesa ce reven'
La joia sempre pos la dole ven'

Veni la note sona la or'
Vade la dias me rest' ancor'

Mano en mano nos sta fas a fas
En cuando su
La brasos de nos pas'
Regardas eterna cual l'acua las'

Veni la note sona la or'
Vade la dias me rest' ancor'

Vade l'ama com' est' acua corent'
Vade l'ama
La vive es tan lent'
E la espera es tan violent'

Veni la note sona la or'
Vade la dias me rest' ancor'

Pasa la dias la seman' sin fren'
No pasada
No nos amas reven'
Su la Ponte Mirabo flu' la Sen'

Veni la note sona la or'
Vade la dias me rest' ancor'


LIBRIA
Par Paul Éluard

Sur me folios de scolor
Sur me table e la arbores
Sur la arena sur la neva
Me scrive tu nom

Sur tota la pajes lejeda
Sur tota la pajes blanca
Petra sangue paper o sene
Me scrive tu nom

Sur la imajes oro
Sur la armas de la gerores
Sur la corona de la res
Me scrive tu nom

Sur la jungla e la deserto
Sur la nidos sur la ulexes
Sur la eco de me enfantia
Me scrive tu nom

Sur la mervelias de la notes
Sur la pan blanca de la dias
Sur la saisones prometeda
Me scrive tu nom

Sur tota me stofas azul
Sur la stange sol mofos
Sur la lago luna vivente
Me scrive tu nom

Sur la campos sur la orizon
Sur la alas de la avias
Sur la molin de la ombras
Me scrive tu nom

Sur cada sofla de leva de sol
Sur la mar sur la barcos
Sur la montania demente
Me scrive tu nom

Sur la mos de la nubes
Sur la suas de la tempesta
Sur la pluva spesa e blanda
Me scrive tu nom

Sur la formas briliante
Sur la campanas de la colores
Sur la veria fisical
Me scrive tu nom

Sur la cursos veliada
Sur la vias despliada
Sur la plazas folida
Me scrive tu nom

Sur la lampa ensendeda
Sur la lampa estinguida
Sur me razonas ajuntada
Me scrive tu nom

Sur la fruta taliada en du
De la miror e de me sala de dormi
Sur me leto conca vacua
Me scrive tu nom

Sur me can faminte e tenera
Sur se oreas levada
Sur se pedeta torpe
Me scrive tu nom

Sur la trampolin de me porta
Sur la ojetos familial
Sur la flue de la foco bondiseda
Me scrive tu nom

Sur tota carne acordada
Sur la fronte de me amis
Sur cada mano estendeda
Me scrive tu nom

Sur la vitro de la surprendes
Sur la labios atendente
Multe supra la silentia
Me scrive tu nom

Sur me refujas destruida
Sur me faros cadeda
Sur la mures de me anoia
Me scrive tu nom

Sur la asentia sin desiras
Sur la solitaria nuda
Sur la grados de la moria
Me scrive tu nom

Sur la sania cual reveni
Sur la risca cual desapare
Sur la espera sin recorda
Me scrive tu nom

E par la potia de un parola
Me recomensa me vive
Me ia nase per conose tu
Per nomi tu

Libria.


LA CARTON ROJA
par Louis Aragon

Vos ia reclama no la gloria no la larmas
No organo no prea per la angusantes
Des-un anios es ja, des-un anios volante
Ma vos ia vole sola usa de vos armas
La moria no sieci l'oios de l'partisanes

Vos fotos ia es sur la mures de nos vilas
A note, barbas negra, pelos, menasante
E la carton ia pare un manxa de sangue
Car pronunsia vos nomes ia es difisil
El ia punta efeto sur la paseantes

Nun ia vide en vos franseses en avansa
Los vade sin oios per vos, dia durante
Ma a la note oscur, con detos vagante
On ia scrive su vos fotos "Morts pour la France"
E la matinas sombre deveni flamante

En tota, la color uniforma de jelo
Fini de febrero, vos momentos final
Alora algun dise a modo egal
A la surviventes un vive longa, bela
Me mori sin odia la popla ocupante

Adio la dole, la plase, adio la rosas
Adio la vive, adio la lus e la venta
Sposi, es felis e pensa a me frecuente
Tu ci va resta en la belia de la cosas
Cuando tota va fini, a pos, en Erivan

Un sol de inverno lumina la colina
La natur es tan bela e rompe me cor
La justia va veni sur nos pasos vinsor
Me Mélinée, O me amada, orfanin
E me dise ce fa un enfante ancora

Dudes-tre cuando es florinte la fusiles
Dudes-tre ci ia dona se cor tro a ante
Dudes-tre stranjeres, e nos frates constante
Dudes-tre amante vive an en periles
Dudes-tre ci ia cria "La France!" an espirante


LA COME SANTA
par Jacques Prévert

Los es a table
Ma los no come
Los probable ia maldijesta
E se plato sta tota reta
E vertical supra se testa.


ESTA FERI
Par Léo Ferré

Esta feri
Do mori como tristia de carne la mar
Do en la deserto la vive jerme vad'
Cual fa de sangue la blancia de la cunas
Cual clui se ante la marmo de la tombas
Esta feri de do me veni

Esta feri
Do vade me labio a leva de la ama
Do bate tu febre poca tamburin e
De do comens' a palpa de ditos te vine
De do veni la cri' a cada ves la mesma
Esta feri de do tu veni

Esta feri
Cual a borda d'anoia on vide clui se
Como de sur la note alga sicatris
E cual su larmas no fini reabri se
Tal como perlas filida par la capris

Esta feri
Como un sol briliante supra me triste
Com' un jardin abrida sol' a la note
Com' un parfum flotante a marea vole
Com’a supra de me destina un surie
Esta feri de do me veni

Esta feri
Vestida con seda su se bosce negra
Do vade acaso la jeometriste
Per construi de nul alga aidada triste
A veses escavant’ en el per la peca
Esta feri de do me veni

Esta feri
Cual on ta vole cose en la desira
Como un cose fada supra la plase
Cual on ta vole vide per sempre clui se
Como un porta abrinte sur la moria

Esta feri de cual me mori


CANTA PER LA ALVERNIAN
par Georges Brassens

Es per tu esta canta de me
La Alvernian ci vera simple
Ia don' a me pesos de lenio
Cuando me vive es inverno
Tu ci ia don' a me de foc'
Cuando campaniores de l' loc'
E tota la bonintendentes
Clui ja ante me se ambientes
Si ia es sola foc' de lenio
Ma el ia caldi me la cor
E en me corp' el ard' ancor'
Plu forte ce tota enferno

Tu Alvernian cuando va mor'
E prende tu la funeror
El ta porta 'via tu felis
A la paradis'

Es per tu esta canta de me
La ospitor ci vera simple
Ia don' a me pesos de amia
Cuando me vive ia es famia
Tu ci ia don' a me de pan
Cuando burges e artisan
Cuando la tota e cadun
Rie de vide me jejun'
Si ia es sola un peseta
Ma el ia caldi me la cor
E en me corp' el ard' ancor'
Tal como un vera banceta

Tu ospitor cuando va mor'
E prende tu la funeror
El ta porta 'via tu felis
A la paradis'

Es per tu esta canta de me
Acel stranjer ci vera simple
Sinsera triste ia me surie
Cuando la polis prende me
Tu ci no ia es aplaudinte
Cuando la popla conferinte
Per partisipa a la festa
Rie de vide me aresta
Si ia es sola un consol'
Ma el ia caldi me la cor
E en me corp' el ard' ancor'
Tal como un jigante sol

Tu la stranjer cuando va mor'
E prende tu la funeror
El ta porta 'via tu felis
A la paradis'


LA PAIS PLANA
par Jacques Brel

Con la Mar Norde per tereno de inondas
E un mar de arena per afonda la ondas
E se rocas neblos cual la marea pasa
E cual ave la cor sempr' a marea basa
Con nonfininte neblas cual pronto va veni
Con la venta de este oia el cuando teni
La pais plana cual es de me

Con sola catredrales per unica montanias
E sola tores negra per capi la campanias
Do es diablos de petra con la nubes juante
Con pasaje de dias per sola viajante
E con vias pluvos per unica bon note
Con la venta de ueste oia el cuando vole
La pais plana cual es de me

Con un sielo tan basa ce un canal se perde
Con un sielo tan basa ce inspira simpati
Con un sielo tan gris ce un canal se pende
Con un sielo tan gris ce on debe compati
Con la venta de norde ce veni se cuatri
Con la venta de norde oia el cuando craci
La pais plana cual es de me

Con Italia parente desende la Scelde
E con Margo en loca de Frida la blonde
Cuando fios de novembre reveni en maio
Cuando la plano fumi tremante su julio
Cuando la venta rie sur la trigo volante
Cuando la venta es sude oia el cantante
La pais plana cual es de me


PESETAS DE SOLITARIA
par Môrice Bénin

Tu peseti tu solitaria a la limites de la noncura
E tu susede ecuilibra montante la silentias
Tu nausea la tera cuando la parolas rari
Tu clui , tu nova clui , on vide tu oios craseda
E tu parci tu dulsias en salas cuasi fria
Do es un monton de fantasmas per ci tu toca tu gitar
E la minutos longi como oras perdeda
Cual peseti e cual pigra ante tota la amis
Esta amis ci descasci sonias en forma de peras
Sur caseroles ruinada par alga fumas nonmoral
E me entra tu capeles tra la clave de la porta
Cual ia saluta me con jestos en sinia de prefasa
E tu clama per la ama como on clama per la vive
E tu clui tu boca sur me pel cual maturi
E la odores abita como ondas de mar
Tanjente separante nos de nos timidias maladin
E tu ungias cual aradi me pel como ondones
E tu seso clamante en se forestas inondada
Cuando la folia ateni bordas malconoseda
E cual fa ce a cada ves
Me perde la vive
E tu, la vide...

Revenir en haut Aller en bas
Invité
Invité




Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova Empty
MessageSujet: Re: Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova   Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova EmptyMar 26 Juil 2011 - 0:44

Je ne connais pas assez la LFN pour juger de la qualité de la traduction, mais je remarque que les rimes sont respectées. En est-il de même de la rythmique ?
Revenir en haut Aller en bas
Invité
Invité




Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova Empty
MessageSujet: Re: Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova   Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova EmptyDim 31 Juil 2011 - 6:37

Absolument et c'est d'ailleurs ce qui m'a motivé pour ce travail.
Revenir en haut Aller en bas
Nemszev
Admin
Nemszev


Messages : 5559
Date d'inscription : 06/03/2008
Localisation : Bruxelles, Belgique

Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova Empty
MessageSujet: Re: Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova   Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova EmptyDim 31 Juil 2011 - 8:40

Ah, c'est toi qui a fait ces traductions ? Je pensais que tu les avais simplement reprises du site Wiki LFN.
Félicitation pour ce travail !
J'apprécie le choix des poèmes/chansons, notamment une dédicace à mon plat pays. Razz

_________________
Le grand maître admin-fondateur est de retour. - Bedal
Original, bien justifié, et différent du sambahsa et de l'uropi. - Velonzio Noeudefée
Nemszev m'a fait une remarque l'autre jour, et j'y ai beaucoup réfléchi depuis. - Djino
J'ai beaucoup de tendresse pour ta flexion verbale. - Doj-Pater
Pourquoi t'essaies de réinventer le sambahsa ? - Olivier Simon
Oupses ! - Anoev
Revenir en haut Aller en bas
Invité
Invité




Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova Empty
MessageSujet: Re: Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova   Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova EmptyDim 31 Juil 2011 - 16:32

Grasias! Un autre francophone a poursuivi la tâche notamment par les fables de la Fontaine, puis d'autres textes encore, malheureusement sans respecter la forme (rimes, métrique etc.)... Mais je reconnais que mes traductions sont parfois "bricolées" afin de pouvoir conserver la forme justement, car LFN est très limitée en vocabulaire et dans sa syntaxe... C'est d'ailleurs pour cela que je n'ai pas traduit les "fables" mais le petit poème intitulé "Épitaphe d'un paresseux" (Enscrive de tomba de un pigra)...

Par contre je ne vois pas trop l'intérêt de traduire vers l'InterRoman, car ça resterait trop proche de l'espagnol/portugais...
Pourtant j'ai bien aimé ma traduction de "Le Corbeau et le Renard" et de "Les yeux" de S. Prudhomme...

Sur la wiki de LFN, j'ai également traduit la chanson en espagnol de Violeta Parra (Llegar a los desisiete), le poème en breton de Roparz Broudig (Beure Laouen), une des version de "imagine" de John Lenon, ainsi que tous les textes portugais et brésiliens (sauf ceux de João de Deus)...


Je serai incapable de te dire pourquoi j'ai choisi le plat pays plutôt qu'un autre texte de Brel...

J'aime beaucoup ça:

Zonder liefde warme liefde
Waait de wind de stomme wind
Zonder liefde warme liefde
Weent de zee de grijze zee
Zonder liefde warme liefde
Lijdt het licht het donk're licht
En schuurt het zand over mijn land
Mijn platte land mijn Vlaanderland



Dernière édition par Patrick Chevin le Lun 1 Aoû 2011 - 14:32, édité 2 fois
Revenir en haut Aller en bas
Invité
Invité




Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova Empty
MessageSujet: Re: Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova   Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova EmptyDim 31 Juil 2011 - 16:44

Patrick Chevin a écrit:
Grasias! Un autre francophone a poursuivi la tâche notamment par les fables de la Fontaine, puis d'autres textes encore, malheureusement sans respecter la forme (rimes, métrique etc.)...
Je le connais : il s'agit l'uropiste découragé par les corrections que M. Landais avaient faites à sa traduction des Fées, de Charles Perrault. Il était aussi espérantiste.

Patrick Chevin a écrit:
Mais je reconnais que mes traductions sont parfois "bricolées" afin de pouvoir conserver la forme justement, car LFN est très limitée en vocabulaire et dans sa syntaxe..
En traduction de poèmes, on préfère toujours les belles (pas trop) infidèles...



Dernière édition par Silvano le Lun 1 Aoû 2011 - 3:45, édité 1 fois
Revenir en haut Aller en bas
Invité
Invité




Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova Empty
MessageSujet: Re: Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova   Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova EmptyDim 31 Juil 2011 - 16:47

Disons que je bricole tout en restant fidèle...
Revenir en haut Aller en bas
Invité
Invité




Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova Empty
MessageSujet: Re: Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova   Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova EmptyDim 31 Juil 2011 - 23:44

En tout cas, félicitations pour t'attaquer à des textes aussi différents que Villon, Corneille, Brassens ou Aragon. study bounce king

Kottode, sendá da va yona ezla lidamidafa dam tana ke Villon ik Corneille ik Brassens ik Aragon laxuremsutel.
Revenir en haut Aller en bas
Invité
Invité




Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova Empty
MessageSujet: Re: Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova   Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova EmptyLun 1 Aoû 2011 - 14:39

Merci, ça m'encourage, les elefenistes étant davantage portés sur les articles encyclopédiques au contenu scientifique et les blagues idiotes (ce sont des anglophones...), ce qui me gonfle profondément...
Revenir en haut Aller en bas
Invité
Invité




Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova Empty
MessageSujet: Re: Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova   Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova EmptyLun 1 Aoû 2011 - 15:19

Patrick Chevin a écrit:
Merci, ça m'encourage, les elefenistes étant davantage portés sur les articles encyclopédiques au contenu scientifique et les blagues idiotes (ce sont des anglophones...), ce qui me gonfle profondément...
C'est aussi ça, le dialogue des cultures... Laughing
Revenir en haut Aller en bas
Contenu sponsorisé





Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova Empty
MessageSujet: Re: Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova   Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova Empty

Revenir en haut Aller en bas
 
Sept siècles de poésie française en Lingua Franca Nova
Revenir en haut 
Page 1 sur 1
 Sujets similaires
-
» Poésie marchombre en idéolangue
» poésie surréaliste en Elko
» Anthroschépsalithe II : Un peu de poésie
» La stèle des sept "Tue !"
» Mathématique, harmonies et poésie Rémaï

Permission de ce forum:Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
L'Atelier :: Extras :: Traductions et multimédia-
Sauter vers: